EULÀLIA GRAU I DONADA
Eulàlia Grau (Terrassa, 1946). És una de les artistes més significatives de la primera transicició de la dictadura de Franco. El seu treball és fruit d’un profund compromís ètic que posa en evidència la manipulació de la imatge i la discriminació de la dona; també denuncia la corrupció, l’abús de poder i la manipulació social.
Eulàlia recupera tècniques com el collage i el fotomuntatge per construir un vocabulari iconogràfic impactant. Està considerada una autora entre el paper d’artista d’avanguarda i l’activista.
La seva formació és molt ample. Te formació:
- Belles arts (Barcelona – 1965-1966)
- Cinema (Sala Aixelà – 1967-1970)
- Escola Eina (Barcelona – 1970-1072)
- Diplom-Designer Hdk Fb Philosopie Socialwiss (Berlín – 1991-1992)
- Shodo, Washi ( Japó 1986)
- Humboltd Universität: Mongolistica (Berlín – 1991-1992)
- Beijing Avanzats de Disseny Gràfic (China 1997-2004)
- Coneixements de preimpressió i pack Adobe (Barcelona)
Va iniciar el seu treball a començaments dels setanta. Des del 1973 realitza una sèrie de teles emulsionades, serigrafies, llibres, cartells, intervencions a revistes, pel·lícules i muntatges fotogràfics en els quals desenvolupa un discurs molt crític. Hi aborda temes com la desigualtat social que es fa evident en les diferents tipologies d’habitatges i hàbits domèstics, o en la manera com s’aplica la justícia. Des d’una perspectiva feminista molt reivindicativa, analitza la discriminació de la dona en la societat del moment. I també la cultura de la mort, i les formes coactives de manteniment de l’ordre a través de la policia, l’exèrcit o les presons.
A partir d’imatges extretes dels mitjans de comunicació, que documenten la societat del moment, analitza la presència recurrent de la violència, la massificació o la tècnica en la vida quotidiana. La seva obra reflexiona sobre el sistema econòmic i social capitalista, sobre com es perpetua a través dels sistemes de control i de manteniment de l’ordre públic que exerceixen l’escola, la família, la premsa o la televisió. Constitueix una reflexió de caràcter ètic sobre certs elements perniciosos característics de la nostra societat, com les estructures de consolidació del poder, del triomf i del fracàs, la producció desenfrenada i el consum, les lluites socials, la guerra, o quins són els mitjans repressius i impositius.
« quan vaig començar estàvem dominats per Franco, ara ho estem pels polítics i els banquers, que des del seu castell ens estan extorsionant a tots. Vivim una època semblant a la feudal. És terrible »— Eulàlia Grau
Premi Ciutat de Barcelona
Premis GAC 2023
- Exposicions individuals destacades
- 1973, Galeria Vinçon, Barcelona
- 1974 Madrid
- 1976 Barcelona
- 1979 Genf
- 1980 Conway Hall Londres
- 1984 Werkstatt Galerie Munich
- 1985 Tokio.
- 2013 Barcelona: Eulàlia Grau. Mai no he pintat àngels daurats (MACBA): l’exposició reuneix gairebé un centenar d’obres de la dècada dels anys setanta i principis dels vuitanta, moltes d’elles inèdites, que obliguen l’espectador a reflexionar sobre quins són els mecanismes en què es fonamenta la nostra societat, d’on procedeixen els valors imperants i com s’articulen els sistemes de repressió. La mostra també inclou una obra inèdita de producció recent, Me gustaría morir en un lugar donde nadie me viera. María (2011-2012) una projecció de fotografies sobre casos actuals de corrupció política i financera, com el cas Gürtel, Nóos, Millet i d’altres. Eulàlia Grau enuncia i denuncia la realitat, tot agafant imatges procedents de la premsa, que recompon i utilitza com a elements d’anàlisi per contraposició. Un mosaic de situacions reals aparentment inconnexes, que coexisteixen en el nostre sistema socioeconòmic i cultural.
- Exposicions col·lectives destacades
- 1978 Staatliche Kunsthalle Berlin
- 1979 Fundació Joan Miró, Barcelona
- 1980 Zagreb
- 1980 Palau de Velázquez, Madrid
- 1981 Kunstmuseum Rouen
- 1983 Galerie Ars Viva Berlín
